clau

De Biquizionario
Clau.

Aragonés - Aragonés

  • Prenunciación:  ['klaw] (AFI)
  • Etimolochía: D'o latín clavis, con o sennificato igual

Sustantivo femenín

"clau"

Sustantivo feminín

Singular Plural
Sustantivo clau claus
Diminutivo -eta clabeta clabetas
Diminutivo -ona clabona clabonas
Diminutivo -iella  clabiella    clabiellas  
Aumentativo -ota clabota clabotas
Aumentativo -aza clabaza clabazas
Peyorativo clabarda clabardas

clau

  1. Istrumento, de regular feito de metal, que se fica enos zarrallos ta ubrir-los e tancar-los.
  2. Istrumento que sirbe ta ubrir u tancar las femallas (tuercas). p.ex. la clau anglesa.
  3. Istrumento que sirbe ta graduar lo paso d'os liquidos per dintro las cañerías.
  4. Prenzipio u meyo que permite de fer-se con as cosas.
  5. Codigo de siñals que se fan serbir ta trasmitir mensaches secretos u pribatos.
  6. En chunto, las reglas que fan que se pueda entender lo codigo anterior.
Traduccions

Bariant dalectal

Catalán - Català

  • Prenunciación:  ['klaw] (AFI)
  • Etimolochía: D'o latín clavis, con o sennificato igual

Sustantivo femenín

clau

  1. Clau.
Traduccions