Biquizionario:Aragonés zentro-oriental

De Biquizionario
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Codigo Resultato
{{=C.ORI=}}

Aragonés zentro-oriental

{{=C.ORI+ORI=}}

Aragonés zentro-oriental e oriental

En o Biquizionario, se considera lo termino Aragonés zentro-oriental ta definir a redolada cheografica natural on que se i fan bariants comuns de belas parolas, ixo ye lecsico només, con carateristicas homochenias d'entre elas, que no ostante cal separar d'as que se farían en l'aragonés zentral cheneral pos no se fan en tot lo territorio que con éste se gosa á relazionar.

l'Aria cheografica referita con o termino zentro-oriental corresponde alto u baixo á la metat oriental d'o Sobrarbe, encluyendo-se-ie A Fueba, a balle d'a Zinca, as balles de Puertolas e Tella, Bielsa e Chistau (anque este zaguera tienga una bariedat dialeutal clarament oriental, se i gosan a emplegar as mesmas soluzions lecsicas que ena resta d'o Sobrarbe).

A parla d'a balle de Bio (cheograficament, fa de puent d'entre la compleguera d'a Zinca e la de l'Ara) muestra belas carateristicas semilars d'este grupo, pero ta d'altras, se comporta més como una parla zentro-oczidental. Ixo ye lo que fa que no totas as parolas d'ixa balle se correspondan de tot con las carateristicas zentro-orientals, e asinas no se i puedan clasificar.

As catateristicas més importants d'o lecsico zentro-oriental son transizionals d'entre las més clasicament zentrals e las orientals:

  • Presentazión d'una bocal i acompaniando lo son d'a consonant sorda post-albeolar fricatiba ([ʃ]), en formando asinas un digrafo que ye [iʃ], escrito ix, ena cuasi totalidat d'os casos que ba entre bocals. Esto en altras parlas de més ta ponient no gosa á pasar (només ebentualment ena fabla chesa), e ye una carateristica tepica de l'aragonés oriental e de l'aria més ozidental de parla catalana.
    • Esta ye la carateristica que més begadas falta de presentar-se en l'aragonés d'a balle de Bio, e per astí que á sobent no cumpla ta clasificar-se.
  • Sonorizazión d'as consonants sordas etimolochicas en posizión interbocalica (P-T-K) enta sonoras (B-D-G, respeutibament). O belsetán ye astí á on més begadas no en cumple lo criterio, pero no per fer-se d'altro grupo si que per estar més conserbador con as trazas clasicas de l'aragonés.

S'abrá de parar cuenta con cada caso, e si estás preziso u se coneixesen, informar d'as eszezions eno testo.

Se beiga tamién

Dialeutos d'este grupo dialeutal