cllau
De Biquizionario
Aragonés - Aragonés
Ribagorzano e benasqués
-
- Prenunziazión: ['kʎaw] (AFI)
-
- Etimolochía: D'o latín clavis, con o sennificato igual
Sustantibo femenín
| "cllau" |
||||||
| Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Sustantibo | cllau | cllaus | ||||
| Deminutibo -eta | cllaueta | cllauetas | ||||
| Deminutibo -ona | cllauona | cllauonas | ||||
| Deminutibo -iella | cllabiella | cllabiellas | ||||
| Aumentatibo -ota | cllauota | cllauotas | ||||
| Aumentatibo -aza | cllauaza | cllauazas | ||||
| Peyoratibo | cllauarda | cllauardas | ||||
- Istrumento, de regular feito de metall, que se fica enos zarrallos ta ubrir-los e tancar-los.
- Istrumento que sirbe ta ubrir u tancar las femallas (tuercas). p.ex. la cllau anglesa.
- Istrumento que sirbe ta graduar lo paso d'os liquidos per dintro las cañerías.
- Prenzipio u meyo que permite de fer-se con as cosas.
- Codigo de siñals que se fan serbir ta trasmitre mensaches secretos u pribaus.
- En chunto, las regllas que fan que se pueda entender lo codigo anterior.